GIL RIBAS, JOSEP
LEsglésia catòlica sha anat configurant clerical. Jesús no la volia així. El Concili II del Vaticà defineix com hauria de ser: Poble de Déu. Partint daquesta fe, Cristians, tanmateix concep una Església destructura laïcal: petites comunitats que, en lloc de mirar cap endins, mirin cap al món amb vocació de comprometres en la societat segons lesperit de lEvangeli, una Església que superi la dicotomia entre laïcat i clergat i se centri en allò que tenen en comú, tot esdevenint principalment cristiana i humana. El títol daquest llibre sinspira en el de J. Llimona Humans, tanmateix. Perquè ser cristià diu lautor no pot situar-se gaire enllà de ser humà. Un cristià és un laic, i ser laic o laica, com diu Savagnone, és compartir el destí de tots els homes i de totes les dones que hom trobarà en el camí.
