RYDER, ALAN
Alfons el Magnànim va ser un dels monarques més brillants del segle xv.
Malgrat tot, «els tres reis trastàmares han estat figures incòmodes per a la
historiografia catalana», escriu Flocel Sabaté.
Vicens Vives destacava que loriginalitat històrica del Magnànim es
fonamenta en el fet dhaver centrat leix dels seus dominis en el regne de Nàpols,
conquerit el 1442 i convertit en el centre de lImperi catalanoaragonès. I hi
afegeix: «En donar a la seva conquesta una existència italiana, el Magnànim
lempeltà didees catalanes, perquè només Catalunya havia tingut idees
mediterrànies en la Corona dAragó».
Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols, va sotmetre el papat a la seva
voluntat, va doblegar el poder de Gènova i va combatre els avançaments
turcs als Balcans. Des de Nàpols i Sicília va contribuir a la fructificació del
Renaixement fent de mecenes de les arts i dels sabers.
Ara és el moment de retornar a lúnica aproximació rigorosa i completa
escrita sobre el Magnànim, lobra dAlan Ryder, publicada el 1990 després
duna llarga i intensa recerca. Juntament amb El naufragi de Catalunya. La
guerra Civil Catalana del segle xv, Ryder completa la història dels moments
crucials del nostre passat. Des daquests dos llibres magníficament escrits,
com indica Abel Cutillas, «es pot començar a refer la història de Catalunya».
«Una obra monumental, completa i equilibrada, que aprofundeix en un
personatge que va néixer i es va formar com a noble castellà, va esdevenir hereu
de la Corona dAragó i afrontà les tensions polítiques i socials dels territoris
rebuts, alhora que sendinsava en una realitat mediterrània que el conduiria
a esdevenir un príncep italià, portador de les profecies que el definien com a
defensor de la Cristiandat enfront del perill turc i receptor i impulsor dun nou
concepte de monarquia, amarat dHumanisme. Ryder és capaç dencaixar els
diferents vessants daquesta realitat complexa i posar la figura del Magnànim en
el seu lloc històric. Per això, a hores dara, la seva aportació continua essent no
sols vàlida sinó imprescindible». Flocel Sabaté.