FOLCH I CAMARASA, RAMON / SALES, JOAN
El 25 de febrer de 1963, un autor amb nou novel·les publicades i ganes de créixer sadreça a un editor que fa quatre anys que ha engegat un nou segell i ja ha aconseguit algun èxit sonat: Ramon Folch i Camarasa demana a Joan Sales què pensa de loriginal que li ha fet arribar. La resposta de Sales inicia un diàleg que durarà vint anys i produirà una gran amistat entre dos que havien de trobar-se: un autor professional i un editor comercial o si més no amb voluntat de ser-ho.
Carta rere carta viurem les vicissituds mundanes dun escriptor que necessita diners per mantenir la família (nombrosa), dun editor que busca la complicitat perquè cada veu nova arribi a bon port, dun món literari que creix i intenta professionalitzar-se, del naixement de grups editorials que cacen autors amb projecció, de ladveniment dels premis literaris com a reclam... Lhumor que domina en aquest epistolari és la conya no hi ha paraula més exacta. Un botó de mostra de lany 1967:
Estimat amic Folch i Camarasa:
Veni, vidi, vici. Que vol dir, com tothom sap: El rayo soy, donde me llaman voy.
Llegida la teva novel·la per la mestressa i el director literari dEl Club dels Novel·listes i reunits en assemblea general, acorden per unanimitat publicar-la tan aviat com tu ens deixis. Si pogués ser, ara mateix.
Només et demanem un altre títol. Aquest que li has plantificat, de Fi de setmana damunt lherba, no pot anar ni amb rodes.
No et dic de rebatejar-la Setmana tràgica o Mala setmana, perquè no serien tampoc encertats. Però entre tots hem de trobar un títol que, tot tenint alguna cosa a veure amb el tema, tingui al mateix temps allò que els clàssics en deien ganxo.
Són 122 cartes que mostren la consecució dun projecte compartit: produir bona literatura en català i vendren molts exemplars. Les veus de Folch i Camarasa (continguda i educada) i de Sales (desacomplexada i sense filtre) es contrapunten per oferir-nos un relat de primera mà sobre laltura dels somnis viure descrire novel·les en català en plena dictadura, les trifulgues de ledició i la materialitat de la cultura.
