LAURA CERA
Una novel·la que reflexiona sobre la inevitable transformació de les relacions i sobre el pes de les expectatives que projectem a la vida. La Laia està a punt fer-ne trenta i la seva vida no és del tot com se l'havia imaginat quan en tenia vint. La mort recent de la seva mare encara la fa sentir més fràgil i vulnerable. Treballa a la ràdio, i el seu millor amic, en Martí, amb qui fins ara havia viscut, ha decidit mudar-se amb la seva nòvia. Entre la rutina d'una feina que no la satisfà del tot i les relacions personals que semblen desfer-se, la Laia busca el seu camí enmig de dubtes i incerteses, i descobrirà que, de vegades, cal deixar anar el passat per poder abraçar el futur. «Viure amb altres persones no sempre és fàcil, però la convivència amb una mateixa pot arribar a ser la pitjor de les tortures. Si algú et posa dels nervis mentre feu un cafè, et pots inventar una excusa i marxar. Si ets tu mateixa qui et treu de polleguera, ho tens més complicat per fugir. Fa dies que provo d'escapar dels meus pensaments, però els intents només serveixen per incrementar un humiliant complex de hàmster».
