DAVID GROSSMAN
En un bar de Cesarea, un home surt a l’escenari. «Senyores i senyors, un aplaudiment per a en Dóvale!» La funció està a punt de començar, però aquest vespre passa alguna cosa. Entre els espectadors hi ha un jutge: l’honorable Avishai Lézer, un vell amic d’infantesa. A ell li toca jutjar la vida d’aquest actor que, ara el recorda, fa quaranta anys tan sols era un nen escanyolit que tenia l’estrany hà bit de caminar sobre les mans.
La funció avança. En Dóvale ho dóna tot a lÂ’escenari. Parla, crida, es mou i, com qui no vol la cosa, explica retalls de la seva vida. La història dÂ’un nen que un dia, de campaments, va rebre la notÃcia de la mort dÂ’un familiar i va marxar corrents per assistir al funeral. Però qui sÂ’ha mort? El pare?, potser la mare? Ningú va tenir el coratge de dir-li-ho. I aquest dubte angoixant va torturar el petit Dóvale durant tot el viatge.
Ara, tants anys després, aquà tenim aquell jovenet, en plena escena, enredat encara en els cà lculs obscurs dÂ’aquella jornada. Gran Cabaret és un peça Ãntima, una novel·la feroç que ens mostra el cabaret Ãntim i col·lectiu de la vida, i els mil i un replecs dÂ’aquest sentiment universal que és lÂ’amistat. Â
