NARCÍS OLLER
La primera i única edició de La febre dor adaptada per a estudiants de secundària
La febre dor és la novel·la més ambiciosa de Narcís Oller, un magnífic retrat de la societat catalana de 1880.
La febre dor és lobra més ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a lespeculació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un dells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i senriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de lalta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de Lescanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, sarruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.
Es tracta duna novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és lespai central de lobra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit duna llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.
Ledició de La febre dor dins la col·lecció «Angle Lector» es planteja per primera vegada com una versió reduïda, que estalvia escenes secundàries i fragments poc rellevants, per aconseguir una obra més breu i compacta, pensada per a estudiants de secundària.
Narcís Oller
(Valls, 1846 - Barcelona, 1930) És considerat liniciador de la novel·la catalana moderna. De la seva carrera literària cal destacar-ne les obres La papallona (1882), Lescanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre dor (1890-1892), La bogeria (1899) [publicada també a la col·lecció Angle Lector, 4], Pilar Prim (1906) [publicada a la col·lecció Narratives, 31] i Memòries literàries (1930).
