PEP PUIG
Qui seÂ’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit dÂ’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se nÂ’ha sabut mai mĂ©s res. LÂ’Ăşnic, una notĂcia lÂ’endemĂ al Diario de Terrassa, i tambĂ© molts rumors i especulacions. De la Sara Amat seÂ’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador dÂ’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinĂł que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No sÂ’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria dÂ’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dĂłna un sentit. Escrita des de la distĂ ncia dels anys, La vida sense la Sara Amat Ă©s la confessiĂł dÂ’uns fets inoblidables, uns dies de la vida dÂ’un poble a lÂ’estiu, dÂ’un nen obedient i enamoradĂs i dÂ’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelaciĂł dÂ’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
