P. Z. REIZIN
La Jen està trista. I lAiden vol que sigui feliç. Sembla senzill, oi? I ho seria si no fos perquè la Jen és una noia de poc més de trenta anys a qui acaba de deixar el nòvio i lAiden és una peça de software cara i sofisticada.
Això sí: lAiden coneix la Jen a la perfecció. Pot accedir a tots els seus aparells i així està al corrent de la cançó que escolta a totes hores, les seves fotos preferides i les cites dInstagram que la inspiren. I, gràcies als algoritmes, ha fet un càlcul: la Jen ha de trobar una nova parella per assolir un nivell òptim de benestar. I amb tot internet al seu abast, no haurà de buscar gaire per trobar lespècimen perfecte i programar la cita ideal. Llàstima que la Jen sembla estar a mil anys llum dinteressar-se pel pla perfecte de lAiden...
¿Podria ser que una màquina dintel·ligència artificial tregui lentrellat de la intel·ligència emocional i descobreixi què és el que ens fa feliços als humans?
