PILAR RAHOLA
LAlbert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. Làvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb linstint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb lalta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes sorganitzen i lestat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i dincerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de lAlbert viu les violentes contradiccions duna època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.
Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra.
«Escoltava lEnric, escoltava el pare, escoltava lAvel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no lhavien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta sadonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu».
