MARÍA ANTÒNIA OLIVER CABRER
«Havíem estat junts prop de tres anys i havíem tingut temporades realment bones. Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments dindiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes altres parelles, heterosexuals o homosexuals, però per a nosaltres era un amor únic, superior, magnífic, diferent; i per a mi va ser una troballa, un esbatanament del cos i del cervell, tot alhora, que em va fer sentir lliure per primer cop a la vida. I feliç.»
