CASALS, JOAQUIM
«L?explosió ha estat violentíssima. He vist una flamarada i he sortit projectat enrere. Al meu voltant plovien pedres i sorra, un núvol de pols i fum. Immediatament després de l?explosió, un silenci absolut. He quedat completament atordit; no sé quanta estona he romàs estirat a terra. Quan m?he incorporat, el braç esquerre m?ha fet mal. He sentit una sensació d?humitat a la cara i m?hi he passat la mà: m?ha quedat tota tacada de sang. He recolzat l?esquena a la paret que tenia al costat, mirant d?asserenar-me.
Mentre em recuperava, una furgoneta ha frenat a pocs metres; n?han baixat dos homes, que han vingut corrent cap a mi. M?han parlat, però jo no els sentia. M?havia quedat sord; només sentia un brunzit. Amb el seu ajut m?he aixecat, m?han pujat a la furgoneta i han engegat cap a les oficines. He vist la paret lateral de l?edifici de les bombes enderrocada. Un incendi es propagava per l?herba seca, cap al torrent.»
