IBARZ, MERCÈ
Una exploració de la memòria íntima que és alhora un testimoni generacional i el retrat duna Barcelona recollida en la vivència, encara que la seva pell no pari de canviar. Aquest és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre lamor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola i que es revela a si mateixa i descobreix la ciutat descobrint-lo a ell.Amb una prosa sinuosa i precisa, de bellesa intensa i misteriosa, en aquest relat de formació duna llauradora de les lletres hi emergeixen els successius pisos destudiants; lamor i lamistat com a pilars; lentusiasme pel cine; el mercat de Sant Antoni i els llibres comprats amb el primer sou; una banda sonora rock, jazz, balades que sescoltava en vinils i cassets; els bars als voltants de la Rambla, columna vertebral de Barcelona.Hi afloren el clima de finals de la dictadura, la politització estudiantil, la contracultura feminista i lamor lliure eslògan altisonant, excusa, ves a saber, els inicis professionals en la premsa en uns temps turbulents de canvi, i els ciments duna sòlida vocació literària. Crònica poètica a flor de pell, assaig íntim, testimoni generacional i retrat duna Barcelona recollida en la vivència.
