JUANMIQUEL ROVIRA, M. +NGELS
Joan Bou i Esquella
Tot comença amb un «crec!»
La finestra?!
En Joan no piula
La pilota és meva!
Un zoo desfermat
La Laura
Vigila, eh?
Grgrxsssst!
El món es capgira
En Joan i en Pau de costat
El rellotge
Bona idea!
La Meritxell li dóna un cop de mà
Adéu!
En Joan surt de la closca
I les coses van anar a favor seu...
En Joan era tan polit que ni s?embrutava les sabates. No feia mai disbarats, ningú no es comportava tan bé com ell a l?escola; no jugava mai amb els companys i les companyes ni els deixava les seves joguines, es considerava el centre de l?Univers...
Però quan va descobrir que, tot d?una, la finestra de la seva habitació s?havia torçat, les coses van començar a capgirar-se-li. Llavors es va adonar que compartir, inventar jocs, riure, tenir amics..., al capdavall resulta més divertit i enriquidor que fer la guitza.
