GARCES, MARINA
Garcés fa servir la filosofia per fer saltar la paradoxa que anunciava la tragèdia que ens ha menat aquí: la dun món en què tot era possible, menys transformar-lo
Les presons del possible no són una descripció de lestat del món. Tampoc anomenen un intricat i curiós problema intel·lectual. Són els múltiples rostres en què es desplega el xoc amb un món que sha quedat sol. Anomenen lemergència dun problema que travessa lexperiència que qualsevol pot fer avui de la realitat: lexperiència que tot és possible però no hi podem fer res. Lexperiència que tot es pot dir però no tenim res rellevant a afegir. Lexperiència que a lhoritzó només hi ha més del mateix, una reiterada confirmació del que hi ha. Com és possible que en tota opció, alternativa o elecció es reprodueixi lobvietat dun mateix món?
En un moment en què nous discursos emancipadors recuperen el concepte de possible com a horitzó desperança, es fa urgent explorar a fons el lloc que ocupa aquest concepte en els nostres discursos, en la relació que podem mantenir amb la realitat, amb la producció daltres realitats. És el que es proposa aquest llibre.
Amb eines filosòfiques, que no defugen la dificultat dalguns dels conceptes centrals del pensament occidental (necessitat, contingència, realitat, possibilitat), lobra analitza com la noció de possible ha servit, des de lorigen, per organitzar la realitat canviant i fer-ne una cosa pensable, justificable i transitable.
