ANÒNIM
Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal sovint fantasioses i sorprenents i, en donen una interpretació moral. Per al lector davui són una font inesgotable dentreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant demmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreurel i robar-li les cries, i del castor que sarrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
La llista danimals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com lunicorn (una de les bèsties més cruels que hi ha) o lau fènix.
Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. Daquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de limaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir daquests referents compartits. Autors de la talla dAusiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com sexemplifica en la introducció al volum.
