SEBASTIÀ ALZAMORA
Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora lamistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen lart i la literatura; són insolents, provocadors i senten lexaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, sadmiren mútuament i han navegat plegats duna punta a laltra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que shagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a lany 1938, en plena guerra civil.
Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i lamistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a lenyorança i a lalegria dhaver-la coneguda.
