ANDREU CLARET SERRA
Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor dil·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té lencàrrec dajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNTi perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic senamora de Catalunya, sinteressa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. És lany dels processos de Moscou i la seva dona, SòfiaLevin, descobreix els horrors de lestalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre lalleialtat i la veritat. Stalin no sen refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa duna dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.
«La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres».
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
