JULIÀ, JORDI
Tornar al cap de molts anys allà on sha passat la infantesa és, sens dubte, un fet revelador de com sha transformat el món en tot aquest temps (si el paisatge és completament diferent) o de com som nosaltres els que hem canviat (si els llocs coneguts shan mantingut relativament intactes).
Elegia dagost reflecteix en poemes breus de vers curt aquest xoc entre lexperiència feliç del passat en un entorn quasi idíl·lic i la modificació urbanística que han experimentat els voltants de lEscala i del Montgrí.
El record daquells estius de comunió infantil amb la natura, en una època en què sanava abandonant la vida rural i lexplotació dels conreus arran de pinedes, contrasta amb labundant edificació turística actual.
Aquests poemes exposen observacions i vivències en què lahir i lavui es barregen, i converteixen aquest retorn físic als indrets del passat unit a lacte de rememorar el que va existir en una invitació per comprendre qui som, com funciona la memòria, com ens relacionem amb el món natural i com lhem anat oblidant, juntament amb els mots que el designaven.
