ANNA MARIA VILLALONGA
Quin sentit té voler viure en un món on no hi ha cap tipus desperança? Un homenatge en clau futurista a la gran novel·la d'Horace McCoy 'Oi que maten els cavalls?' A finals del segle XXI el món està en reconstrucció després de la situació límit a la qual l'ha portat l'ésser humà. Però hi ha una multitud de gent, els no-ningú, descendents de les classes més desafavorides, que encara viuen al marge de la societat. L'Aura i en Víctor són dos d'aquests desnonats socials, i es veuran immersos en una terrible peripècia per tal de tirar endavant. Quin futur els espera? L'una s'estima la vida, l'altre pensa en l'alliberament que pot proporcionar la mort. Una novel·la que reflexiona sobre la condició humana i que ret homenatge en clau futurista a la gran novel·la Oi que maten els cavalls?, d'Horace McCoy. «Els no-ningú som com autòmats, com robots. O no. No. Això seria massa sofisticat. Els no-ningú hem esdevingut éssers primitius, hem tornat a les cavernes. Les coses bàsiques. Menjar, beure, dormir, resguardar-nos del fred, defensar-nos de la calor. Res més. Ah, i fornicar, com les bèsties. Fa vergonya pensar que encara volem reproduir-nos».
