G. CALDÉS, NÚRIA
Quan lescriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer lart Jomon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogu», unes figures característiques que protegeixen lexistència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per labsència de malalties. I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jomon, lestil escultòric tradicional nipó entre lany 14500 i el segle IV aC.
El mestre Ifurai, continuador de lart ancestral, li va evidenciar que no hi ha res, ni persona ni animal ni mineral, que sigui més important que cap altra cosa. I així, en aquest racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre somplien dhumilitat, deixaven de ser només les seves.
Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia lespai del que coneixem.
