EMMANUEL DONGALA
El Congo, ara mateix. En Johnny, un noi de setze anys, equipat amb el seu uniforme i la seva samarreta amb esquerdills de vidre enganxats, armat fins a les dents, posseït pel gos rabiós en què es vol convertir, roba, viola, saqueja i mata tot el que troba al davant. La Laokolé, una noia de setze anys, empenyent un carretó atrotinat on porta la seva mare mutilada, maldant per forjar-se el futur prometedor que la seva escolaritat brillant li augurava, fa tots els possibles per fugir de la ciutat on viu, que es troba a la mercè de les milícies dels nens soldats. Davant de les finestres de les embaixades, de les ONG, de l'Alta Comissaria pels Refugiats, i davant de la mirada de les televisions occidentals, uns adolescents influïts per la imatgeria hollywoodiana i per una informació tergiversada juguen a la guerra: les milícies combaten un enemic que han batejat amb el nom de "txetxens", i els seus caps, molt estrictes amb els seus codis d'honor, es fan dir "Rambo" o "Giap" i es maten entre ells per un aparell de ràdio, un cistell de fruita o una mala paraula. En aquesta novel·la, que té com a protagonista uns adolescents d'infància estroncada, Dongala mostra amb força com, en una Àfrica assolada per unes guerres absurdes, un poble intenta, malgrat tot, sobreviure i salvaguardar la seva part d'humanitat.
