SANDOR MARAI
Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida dell hi havia i potser hi ha encara una passió secreta i ardent i com, dençà daleshores, prova debades de reconquerir-lo. Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, lhome que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila danys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, shi va casar i a continuació la va perdre per sempre. A trenc dalba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança. Publicada per primera vegada el 1941 i ampliada el 1949 per a ledició alemanya, amb La dona justa una profunda reflexió sobre lamor, les passions i el sentit últim de la vida, Sándor Márai estira el fil dun triangle amorós des de la veu dels seus protagonistes.Sándor Márai va néixer lany 1900 a Kassa, una petita ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia. Va dur una vida descriptor dèxit a Budapest i amb la seva ploma intelligent va mirar de lluitar contra les dictadures feixista i leninista. Lany 1948 es va haver dexiliar a Suïssa i a Itàlia. Finalment va emigrar als Estats Units, on va continuar publicant la seva obra, que estava prohibida al seu país, Hongria. Entre les novelles publicades en català, cal destacar: Lúltima trobada, La història dEszter, Divorci a Buda i Lamant de Bolzano. Sándor Márai es va suïcidar lany 1989 a Califòrnia, pocs mesos abans de la caiguda del mur. Lany 1990 va rebre, a títol pòstum, el prestigiós premi Kossuth de les lletres hongareses.
