RECALCATI, MASSIMO
Al centre daquest llibre hi ha la relació de la vida humana amb lexperiència traumàtica de la pèrdua. ¿Què ens passa quan perdem un ésser estimat? ¿Quin buit sens obre per dins, i com el processem? ¿Què cal fer per poder tornar a viure? ¿I si no aconseguim sortir-nos-en i sentim que, amb la pèrdua, també ens hem perdut a nosaltres mateixos?
Amb delicadesa i voluntat didàctica, i servint-se tant dexemples de la seva experiència clínica com de figures de la història de la literatura, de lart i del cinema, Massimo Recalcati aborda la manera en què fem front a la difícil tasca del dol. Així, ens explica, langoixa melancòlica i la negació maníaca són dues maneres diferents de negar aquesta labor que comporten la cronificació de lexperiència i laferrament enyoradís a lobjecte estimat. Davant daixò, Recalcati proposa un treball de memòria i agraïment que fa front a lespessor del temps del dolor i assumeix que la tasca serà sempre inconclusa: no és només que no hi hagi cap dol que sigui ràpid, sinó que, de fet, lobjecte perdut deixa un rastre indeleble de la seva presència que ens acompanyarà sempre. Daquesta manera el subjecte aconsegueix superar lescull de la idealització melangiosa, que el gira cap al que ja ha viscut, per obrir-se cap al que és nou, en una relació porosa amb el passat que pot ser la matriu duna vida encara desconeguda.
