MARC ARTIGAU I QUERALT
En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escol - ta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida». La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què samaga darrere una oferta gens innocent. La vigília és una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de lésser humà. És una història sobre el poder infinit de lamor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat.
«És impossible destriar el que un escriu dallò que un viu. Les parau - les es barregen amb els dies, i la línia difusa que separa el record del conte es confon. Diuen que, tard o dhora, les lletres sempre acaben dictant sentència. Jo hauria volgut viure dins de moltes històries que vaig escriure per a la ràdio, fins i tot dadolescent hauria viscut en el vers dalgun poe - ma: aquella passió desaforada en una habitació petita però lluminosa a lestiu, compartir una ampolla de vi i el dubte de si viure val la pena ara que la inèrcia ha vençut al dubte, tastar boques i cossos que sem van escapar, conèixer gent i passar per dins seu (o que ells passessin per dins meu) sense fer-nos mal».
