LLUNY DE LOUISIANA

Una novel·la magistral i un gran fresc històric sobre l’aventura d’Espanya al cor d’Amèrica del Nord.
Després d’anys de colonització, la família Girard accepta la controvertida decisió del seu país, França, de cedir a Espanya el 1763 part de les indòmites terres del Mississipí; malgrat això, patirà les conseqüències de les rebel·lions dels seus compatriotes, la guerra de nord-americans contra anglesos per la independència dels Estats Units i la lluita desesperada dels indis nadius per la supervivència dels seus pobles. En uns temps tan convulsos, la Suzette Girard i l’Ishcate, indi de la tribu kaskaskia, lliuraran la seva pròpia batalla: preservar el seu amor de les amenaces del món que els ha tocat viure. Tot això forma una novel·la captivadora i monumental que travessa les quatre dècades en què Espanya va posseir les llegendàries terres de Louisiana.
 
«Per als criolls com Lafrenière, era un dia de llàgrimes entre les cintes de les escarapel·les que voleiaven en l’aire. Les seves armes no haurien pogut vèncer les de dos mil soldats espanyols, però per a ells hi havia una cosa més humiliant que perdre una guerra, i era el fet de veure’s obligats a acceptar l’enemic sense ni tan sols haver pogut presentar batalla. [...]
La noia va dirigir la mirada a l’ample i aparentment plàcid riu. El riu pel qual s’ascendia cap a les terres del nord. Les terres on s’imaginava els indis i els colons i la natura salvatge; on s’imaginava l’Ishcate al llom del seu cavall. Va desitjar poder parlar el llenguatge dels peixos que nedaven a contracorrent [...] perquè li ensenyessin a ser lliure com ells.
Va tornar a centrar l’atenció en la gent per ocupar el tedi de l’espera. Les misses especials sempre eren molt llargues.
De sobte, la seva mirada es va aturar en el rostre d’un jove que l’observava fixament».

Van perseguir els seus somnis a la riba del Mississipí. Les seves vides van ser més grans que el riu.