AZZEDDINE, SAPHIA
Només els grans narradors saben retratar universos complexos amb paraules senzilles. Saphia Azzeddine, lescriptora francomarroquina dhumor esmolat, forma part daquest grup descollits. A través de la mirada dun adolescent, en Polo, Mon pare és dona de fer feines ens parla de la indignitat en què viu molta gent. Ens parla de la precarietat. De les famílies desestructurades i dels «desaprovats de naixement». Ens parla, sobretot, de la vergonya que sent un jove que intenta escapar-se de lentorn on creu que sacabarà enfonsant. I ens fa riure amb el cor trencat.
Novel·les com Mon pare és dona de fer feines, de Saphia Azzeddine, tenen laspiració de matisar i posar en dubte aquesta dignitat universal, perquè hi ha vides que costen més de viure que daltres i, quan sanalitzen des de la mirada directa i inclement dun fill que acaba dentrar en ladolescència, poden arribar a considerar-se, en paraules que el noi no dubtaria a fer servir, una puta merda.
Jordi Nopca
