TÀNIA JUSTE
Port de Barcelona, 1918. El transatlàntic Reina Victoria Eugenia està a punt de salpar rumb a Buenos Aires. A bord, la Berta Casals recorre els salons de primera classe descobrint-ho tot per primera vegada. Té els nervis a flor de pell, sen va a Amèrica per no tornar. Un ric argentí que gairebé no coneix, don Julio Mitchell, lespera per casar-se i convertir la Patagònia en la seva nova llar. Una vida a laltra banda de loceà. Durant el llarg viatge coincidirà amb lAbel, un noi que va conèixer en la seva vida dabans, alhora que farà una nova amistat amb la filla duna gran ballarina, la Irina Alexandrovna. Les dues noies compartiran converses, complicitats i un secret inconfessable que segellarà el seu destí per sempre. Gairebé setanta anys després,la Berta explicarà a la seva néta Valentina la veritable història daquella travessia inoblidable.
Dues dones desconegudes que esdevindran les protagonistes daquesta història a alta mar, dues ànimes que compartiran no tan sols una travessia per lAtlàntic sinó també una part essencial del seu destí.
«Lorquestra comença a tocar a la coberta de passeig. És una melodia que pretén ser alegre, però algunspassatgers ja comencen a plorar mentre els mocadors voleien al vent i els cossos saboquen cada cop mésneguitosos cap als familiars que queden al moll. El pare. La Berta el torna a buscar amb urgència i deseguida el distingeix. És allà ben quiet, amb el seu vestit gris i el barret que alça amb una mà. La distància no li impedeix veure la solemnitat del seu rostre, que no es correspon amb la seva figura, tan petita com sembla des dallà dalt. Al primer moviment del vaixell, la Berta queda lúcida com un raig de llum. Marxen».
