BLANCA LLUM VIDAL
Premi Carles Riba de poesiaTan bonica i tirana és un llibre de capes. La primera i visible: un amor desbocat dintensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, sense jerarquia possible, el llibre és això: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un tribut poliamorós a lamistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què es parla de cultura i dhumans a través danimals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i lesquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que explica lexistència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses és el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal és contradictori i salvatge, emancipador i despietat, duna ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.
