MICÓ, JOSEP LLUÍS
El titular és lelement més rellevant de la informació. La reserva és lactitud de recel o desconfiança davant dalgú; per exemple, un periodista que pretén revelar amb un bon titular allò que els altres volen amagar, perquè és delicte o perquè és dolorós i humiliant.
'Titulars i reserves' presenta tres mostres de periodisme literari sobre realitats i vivències que els actors implicats havien mantingut ocultes fins ara. Així, els relats tracten les experiències dindividus que, després de la derrota, van recórrer a solucions extremes la violència, la prostitució, el narcotràfic per iniciar la remuntada. Uns ho van aconseguir i daltres van optar per una solució dràstica.
La primera narració, «Consells per tallar una ceba sense plorar», se centra en lassetjament físic i digital que pateix una família de Madrid instal·lada en un poble petit durant la pandèmia. La protagonista de la segona, «Producte interior brut», és una universitària que es converteix en escort de luxe per guanyar els diners que costa el prestigiós màster que vol cursar. La tercera peça, «Gent que passa», és un experiment que fusiona dos gèneres tan allunyats com lentrevista i la poesia.
